QUATRE-MISTERI

 

PÀGINA EN OBRES

S'hi treballa en directe.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Per assimilar millor convé fer pauses.

Permeten processar el que s'ha llegit, reflexionar-hi i retenir-ho amb més eficàcia.

Quan veus el senyal de pausa o si una frase t'impacta, rellegir-la, aturar-te i fer unes respiracions profundes... tancar els ulls un moment... ajuda a comprendre, eixampla la ment i et prepara per continuar.

Així captes millor la informació i gaudeixes més del procés de lectura i de les imatges.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

MISTERI 

Camí del Misteri, parlarem de temples, de supersticions, de panteisme, de ciència sàvia...

TAL COM DÈIEM A LA PÀGINA TRES

Amb el Govern Global de Gaia moltes coses han canviat.

Ara, en molts dels antics temples ja no s'adora a deïtats inversemblants,

Han estat adaptats per a promoure la meditació, la reflexió personal, l'autoconeixement...

S'han convertit en centres culturals, de silenci i contemplació, on les persones poden connectar amb elles mateixes, facilitant el desenvolupament interior i la connexió amb el Misteri infinit en lloc de servir interessos religiosos-polítics. Ara estan realment al servei del creixement psicoespiritual.

Tanmateix,

 ARA EL TEMPLE SUPREM, EL MÉS ANTIC I UNIVERSAL ÉS LA NATURALESA

Ens inspira una profunda admiració per la vida, per la complexitat dels ecosistemes, pel misteri d'existir.

La Natura, els paisatges... són ara els veritables temples, les veritables catedrals.

Els més potents espais sagrats, on connectar amb el més profund de nosaltres mateixos.

Amb l'entorn, amb la Terra, amb el Cosmos.

Cap volta de catedral és tan alta i profunda, tan evocadora com el cel nocturn.

Cap grup de columnes és tan viu ni impressionant com un bosc o una muntanya.

TEMPLES

Temples, mesquites, catedrals... foren construïts per venerar deïtats inversemblants.

Els temples han jugat un paper crucial en moltes civilitzacions. Han influït en l'art, la filosofia, la política i la vida quotidiana de les persones. En moltes cultures i religions, s'aixecaven com a expressions físiques de la devoció, reverència i connexió amb les divinitats. Lloc per a  la pregària, els rituals i per simbolitzar la presència divina a la Terra... en benefici dels autòcrates que se'n pretenien representants o encarnacions. 

Efectivament.

El poder religiós-polític, aprofitant-se de la necessitat humana de transcendència... i de les seves pors,

 sempre havia utilitzat grans obres i temples, per impressionar i mantenir submises a les poblacions.

La seva grandiositat i magnificència, mostraven el poder, la riquesa, l'enginy... i la connexió amb Déu (Al·là, Júpiter, Zeus, Osiris...), dels dominadors-extractors: institucions religioses i governants. 

 Això servia per legitimar-los com a representants de Déu.

Els temples: esglésies, catedrals (mesquites, piràmides...), magnífics, espectaculars, genials obres d'enginyeria. Aquí pagades per l'Església (Venia indulgències, que eren perdons dels pecats, a canvi de diners), la "noblesa", la monarquia... és a dir amb els impostos al poble; amb l'espoli de les colònies, amb mà d'obra semiesclava, altra convençuda d'estar-se guanyant el cel (i amb molts accidents laborals), servien per subjugar les persones, fomentant un sentiment de devoció i submissió. Així, es reforçava enormement l'autoritat i es mantenia el sistema establert. Els temples eren, per tant, instruments de propaganda i de poder que ajudaven a mantenir la cohesió, l'obediència, la servitud de la societat.

TEMPLES I RELIGIONS

L'objectiu pràctic era afirmar i consolidar el poder de clergues, nobles, reis, cabdills o faraons... 

(Els quals sovint s'hi feien enterrar, a la manera d'enormes mausoleus).

Els súbdits, efectivament, quedaven hipnotitzats, subjugats, obnubilats amb tanta esplendor, riquesa i magnificència. Disposats, per tant, a obeir, treballar, predicar, donar la vida si calia al servei de tal grandesa. Especialment per, mort el cos i a l'espera d'una gloriosa resurrecció, esquivar l'infern etern i anar "l'ànima" al cel, o a  paradisos absurds amb rius de llet i mel i amb dones per complaure els homes!

Cert, que les religions també servien, serveixen encara a alguns, per donar consol.

Conformitat davant les desgràcies de la vida i la inevitabilitat de la mort. Són creences instintives molt antigues i profundament arrelades, les quals, malgrat que són irracionals i que la ciència les desacredita totalment, en moltes persones continuen presents. Són per elles una inèrcia poderosa, un condicionament incrustat a sang i a foc, a base de por i esperança a través de generacions. Una mena de refugi emocional, un mitjà per trobar sentit i comunitat en un món complex i incomprensible on regna el Misteri. 

Les religions venen cels i paradisos post mortem, a canvi d'obediència i servitud en vida.

Cal matisar la gran diferència que hi ha entre les religions monoteistes i les "religions" panteistes.

 Més avall se'n parla.

Gaia no ataca les religions-supersticions, però tampoc les protegeix ni promociona.

Sí que promociona la ciència sàvia, com a via per comprendre i millorar el món. 

Aquesta promoció es basa en la certesa que el coneixement científic condueix a solucions reals i sostenibles per als desafiaments globals, mentre que les creences religioses-supersticioses no ofereixen cap capacitat de transformació concreta i mesurable, ans tot el contrari, estimulen el conformisme.

 En canvi, la ciència sàvia estimula la bondat, la creativitat i el respecte per la Natura.

La ciència sàvia busca el coneixement, però sobretot el benestar de les persones i del planeta.

LA CIÈNCIA

Es pot definir com el procés sistemàtic de recerca i descobriment de coneixements mitjançant l'observació, experimentació, formulació d'hipòtesis i comprovació de resultats. Es basa en la curiositat humana per comprendre els fenòmens naturals i socials, buscant explicar com funciona l'Univers a través de proves empíriques. La ciència no és estàtica, sinó que evoluciona constantment a mesura que es fan noves descobertes, i s'enfoca en aportar explicacions racionals i verificables. El seu objectiu és comprendre, preveure i aplicar els coneixements en benefici de la humanitat.

 En si no és ni bona ni dolenta, és una eina que es pot utilitzar per fer el bé o per fer el mal.

Tampoc els temples en si mateixos són bons o dolents.

 En el Govern Global de Gaia, la ciència és sàvia i s'usa per fer el bé... els temples també.

CIÈNCIA VENUDA AL PODER

Sabem, tanmateix, que no tota la ciència ha estat sàvia, ni de bon tros.

Com qualificar la saviesa tècnica dels arquitectes dissenyadors de catedrals?

Abans de Gaia, hi havia molta ciència al servei del poder de Wetiko.

Del capitalisme explotador-consumista-guerrer... dissenyant armes i artefactes diversos al seu servei.

Personatges molt ben pagats, amb molts privilegis i pocs escrúpols. 

Cercant el màxim dany i destrucció possible de "l'enemic", indiferents al patiment que provocaven.

i a la infinitat de recursos robats que gastaven, restant-los de necessitats peremptòries.

Sempre, cal anar-ho repetint, en nom de reis, déus i pàtries.

Invocar "grans ideals", era l'excusa perfecta per justificar les variades barbaritats.

També l'argument: "Si no ho faig jo, igualment ho farà un altre"

El Govern Global de Gaia va acabar amb tanta inconsistència, amb tanta immoralitat normalitzada.

 

EL PODER OBLIGA I COMPRA

Abans, el poder obligava o comprava a qui li convenia, especialment a científics i artistes.

De fet obligava i/o comprava a tothom.

Conduint-los o forçant-los a desenvolupar tecnologies i a crear obres d'art que reforcessin la ideologia dominant. Aquesta manipulació, reflectia la manera en què el poder polític-religiós instrumentalitzava el talent i la creativitat per als seus propis objectius, mantenint així el control i la submissió de les poblacions pròpies o conquerides. Durant segles, l'art i la ciència van ser monopolitzats en aquest sentit.

Per la gent d'aquells temps, les representacions de "la noblesa" i religioses eren molt impactants. 

Mai s'havia vist res semblant, això reforçava enormement el poder monàrquic i religiós.

Generosament pagats, ennoblits i glorificats, grans artistes van omplir temples, palaus, museus... 

 Fins els moviments avantguardistes, l'art no es va alliberar parcialment de la seva servitud.

UN PARÈNTESI PER L'ART

En el nou paradigma de Gaia, l'art assumeix un paper rellevant com a expressió profunda de l'experiència humana, la consciència i la connexió amb la Natura i l'Univers. Ja no és vist com a servei al poder ni com un producte comercial, sinó com una via per a l'elevació espiritual i intel·lectual de les persones. Artistes de tots els camps s'integren en una comunitat que prioritza la creativitat com a mitjà d'autoexploració, curació i comunió amb la Terra, potenciant valors com l'harmonia, la bellesa i el coneixement compartit.

Tornem a la Ciència.

LA CIÈNCIA SÀVIA HA EXISTIT DES DE SEMPRE

Però ha estat molt perseguida, especialment per les autoritats catòliques, que veien una amenaça en els descobriments que qüestionaven el seu poder i dogmes. Malgrat això, figures com Hipàtia, Galileu, Giordano Bruno i altres científics il·luminats, van mantenir vives les llavors del coneixement científic, el qual ha evolucionat fins a formar la base de la ciència moderna i de la ciència sàvia.

L'ADN, o àcid desoxiribonucleic, és una molècula bàsica per a tots els éssers vius. 

Conté totes les receptes per fer un organisme complet, des d'un ésser humà fins a una planta o un bacteri. Cada recepta en aquest llibre és un gen i tots junts formen el genoma... les instruccions necessàries per créixer, desenvolupar-se i funcionar. Cada persona té un genoma diferent, això fa cadascú únic,

On queden tots els mites de la creació inventats pels humans? On queden Jahvé o Al·là?

LA RELIGIÓ ÉS UN DOGMA INAMOVIBLE, LA CIÈNCIA SÀVIA UNA GRAN EXPLORACIÓ

Que investiga els secrets de l'Univers i de tot el que som i ens envolta, des de les galàxies més llunyanes fins a les partícules més petites. I no només serveix per saber més coses i per inventar, sobretot ens permet resoldre problemes concrets en tots els àmbits, i millorar la nostra vida i la del món.

Ara serveix per curar les persones, descontaminar el planeta i proposar alternatives a l'antic món dominat per poders obscurs, pel virus psicoespiritual anomenat Wetiko, explicat a la pàgina d'inici i arreu citat.

PER LA CIÈNCIA SÀVIA, QUE ÉS CIÈNCIA ECOSÒFICA
(Recordem: Ecosofia= Ecologia integral+Saviesa perenne+ Ciència holística)

LA NATURALESA ÉS EL TEMPLE SUPREM

PANTEISME

El panteisme afirma que l'Univers és una sola "divinitat". Que "Déu" no és una entitat separada del món, sinó que és present en totes les coses, en cada part de la Natura i en cada ésser viu. No hi ha separació entre "creador" i creació, entre objecte i subjecte, sinó que són una mateixa cosa. La mateixa idea de "creador" no té sentit. Els éssers humans no tenim ni mai podrem tenir la menor idea del "creador".

Els boscos, rius, muntanyes i tots els elements naturals, són singulars manifestacions de la "divinitat".

Una expressió més entre la infinitud d'expressions còsmiques. 

Per això, a escala humana, la Naturalesa i la volta del cel són el Temple Suprem.

A ORIENT

Les "religions", filosofies de vida, pràctiques espirituals... són bàsicament panteistes.

 Que, com Gaia i com la ciència sàvia, respecten profundament i rendeixen culte a la Natura.

La veuen com a sagrada i la veneren com a expressió del "diví" o com a un ésser viu amb el qual cal mantenir una relació harmoniosa. Són l'hinduisme, el budisme i el taoisme, també el confucianisme, que predicava el govern dels savis. Tots, com Gaia, tenen concepcions cosmològiques equiparables o similars a la ciència sàvia, la qual, particularment la física quàntica, s'ha inspirat o ha coincidit amb elles.

Aquestes "religions" també alçaven temples i també el poder oriental els utilitzava.

Però el seu significat era molt distint dels temples monoteistes. Els panteistes no són "a la glòria de Déu", no hi creuen en "Déu". Són espais per a la meditació i altres pràctiques espirituals... llocs on connectar amb la pau interior i amb el Cosmos. Les imatges de Buda o déus hindús, serveixen com a recordatori del camí espiritual. Generalment, potser excepte en el budisme tibetà, no hi ha una jerarquia clara amb sacerdots i líders religiosos, la relació amb la "divinitat", amb el Cosmos, és personal i directa.

Cosa rellevant: la sexualitat no és "pecat", ans al contrari, practicada adequadament és un camí espiritual.

Xarxa de blogs> sexualitat màgica.

Algunes similituds amb la ciència.

 L'HINDUISME, EL BUDISME, EL TAOISME, EL CONFUCIANISME

Són molt més antics que el judaisme-cristianisme-islam.

Cap d'ells creu en un Déu personal a l'estil monoteista.

No es poden classificar com a "religions", com es sol fer a Occident. Són maneres de pensar molt diferents i complexes, que ens ofereixen altres maneres d'explicar l'existència i d'entendre la vida, la mort i el món.

L'hinduisme té una visió cíclica del temps.

No hi ha principi ni final, sinó que es repeteixen cicles interminables de creació, preservació i destrucció. Mesura el temps en "kalpas", períodes immensos, que equivalen a milers de milions d'anys terrestres: 

"Cada cent anys, una gota d'aigua erosiona una mica una enorme muntanya. 

Quan la muntanya hagi desaparegut completament, haurà passat un kalpa".

En el budisme, l'Univers no té un principi definit ni un final establert.

És un procés que es transforma constantment. Reconeix l'existència de múltiples universos, cadascun amb el seu propi cicle de formació i destrucció. El "nirvana" no és un paradís, sinó deixar d'existir.

El taoisme no presenta una narrativa de creació, ni un final definitiu.

Se centra en el Tao, un concepte que representa l'ordre natural, l'equilibri, l'harmonia, el flux constant... El Tao no és un déu ni un ésser, sinó una força primordial, infinita i eterna, un Misteri que ho engloba tot.

El confucianisme també veu el temps com un flux continu i cíclic. 

Els canvis són naturals, constants i formen part de l'ordre universal.

LA CIÈNCIA

És el conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l'observació, l'experimentació i l'anàlisi sistemàtic dels fenòmens naturals i socials. Utilitza el mètode científic per generar hipòtesis, comprovar-les amb dades, i formular teories o lleis que expliquin els mecanismes de l'Univers. La ciència es basa en l'evidència i la racionalitat, buscant entendre el món de manera objectiva i acumulant coneixement per resoldre problemes, desenvolupar noves tecnologies i millorar la qualitat de vida de les persones.

La ciència ens parla de galàxies que estan a milers de milions d'anys llum de la Terra.

Recordem, que la llum viatja a 300.000 km per segon.

Segons la ciència, tota la matèria visible, estels, planetes, cometes, galàxies...  Aquest Univers que podem observar, té un diàmetre d'uns 93.000 milions d'anys llum i està en expansió a velocitats vertiginoses.

Alhora ens parla d'altres Universos...  La ciència reconeix ignorar... sap que molt poc sap.

Cosmològicament s'alinea amb el panteisme.

 El cristianisme, per "inspiració divina" afirma saber. 

Segons la Bíblia, tot va començar amb un acte de creació. Déu va decidir donar vida a l'Univers i a tot allò que hi ha. Això ho va fer en sis dies, fa uns 6.000 anys. Segons el Nou Testament, Jesús tornarà "del cel" per jutjar als vius i als morts... que ressuscitaran. Aquesta segona vinguda marcarà l'inici del final definitiu.

L'islam, també afirma saber.

Principi i final estan clarament definits en l'Alcorà.  L'islam té una visió lineal de la història, que comença amb la creació de l'Univers per part de Déu (Al·là) i acabarà el Dia del Judici, que marcarà la transició de l'existència temporal a una eternitat de recompenses o càstigs, segons les accions i la fe de cadascú. 

Extrem orient panteista, Occident monoteista, després de Gaia el panteisme i la ciència sàvia creixen.

 
 

ENTENDRE COM S'HA UTILITZAT LA RELIGIÓ I ELS TEMPLES

Entendre com les religions monoteistes han determinat el caràcter i els actes d'Occident...
 ens ajuda a ser ciutadans més conscients i crítics.

Els temples, petits i grans, antigament destinats a impressionar i subordinar,

després de Gaia, han anat canviant de funció, per adaptar-se a la nova consciència global. Generalment, ja no serveixen per a la glorificació de deïtats... tot i que alguns encara sí. Molts d'ells, alliberats d'ídols i símbols religiosos, es van reconvertir en centres on la gent es reuneix per sentir el silenci... interioritzar, meditar... Altres en llocs on compartir cultura, idees, art, música... Són punts de trobada on es promou la creativitat, l'aprenentatge, l'enriquiment mutu. També en museus de les diferents religions... que ofereixen memòria històrica: una oportunitat per reflexionar sobre l'evolució de la societat i les seves creences, educant les generacions futures sobre el camí recorregut i els encerts, errors i  horrors del passat.

ARRIBATS AQUÍ, S'ESCAU PARLAR DE DÉU

Buda no és un déu, el Tao tampoc... l'hinduisme en té multitud... que és com no tenir-ne cap.

L'hinduisme té tres forces primordials: Brahma-Vishnú-Shiva que són: creació-conservació-destrucció.

Què o qui és aquest Déu o déus a la glòria dels quals s'alçaven temples?

QUÈ ÉS "DÉU"?

Es tracta d'un concepte divers i complex que varia segons les cultures, religions i filosofies.

En la nostra, occidental-cristiana, i similar en l'Islam, Déu o Al·là, és una entitat personal...  un Ésser suprem, creador de l'Univers i font de tota vida, poder i moralitat. És infinitament bo, omnipotent, omniscient i omnipresent. Es relaciona amb els humans a través de la pregària, l'adoració, el sacrifici i els preceptes morals... passant sempre a través dels seus intermediaris: les diferents esglésies i sectes. Aquí la catòlica, l'ortodoxa i les protestants. En l'Islam: xiïtes i sunnites, uns i altres sempre enfrontats.

Infinitament bo, però també infinitament injust i cruel,  ja que estima més a uns que a altres.

També infinitament venjatiu i capaç  de condemnar als "pecadors" a inferns eterns. 

Completament indiferent al mal, ja que, si fos omniscient, omnipresent i omnipotent podria evitar-lo.

Tals contradiccions i moltes més, sembla que no les veuen els creients.

Alguns argumenten que Déu ens dona llibertat... quina llibertat on tot és condicionat?

Si ni els astres es poden desviar del seu curs, com podria fer-ho un ésser efímer?

Més informació> Xarxa de blogs> Llibertat.

LA BÍBLIA, DE DÉU EN FA UN RELAT REALMENT ESPANTÓS

És una mena de superemperador, egocèntric, tirànic, venjatiu, cruel...

Posats a fer, aquest Déu totpoderós, hauria pogut "crear" un món on els éssers vivents s'alimentessin d'aire i no de devorar-se els uns als altres. Ens hauria pogut fer més àngels i menys bèsties... hauria pogut fer un món de bondat. Si el que compta és "l'ànima", fins s'hauria pogut estalviar de crear cossos... o de crear res... per què havia de fer-ho? Per rebre adoració? Per què li alcessin esglésies i catedrals?

Tanmateix, malgrat tot això i tantes absurditats més, el cristianisme va tenir un gran èxit, ja que era la primera religió global. L'Islam la segona... i l'Alcorà no es queda enrere quant a incongruències i barbaritat organitzada,  l'Al·là s'assembla molt al Jehovà. Uns i altres tenen milions de fans, com és possible?

Tot i que Al·là no és antropomòrfic, no venera sants ni "verges" ni Mahoma és "el fill de Déu".

Ara, malgrat el seu fort arrelament, totes dues religions estan en progressiva decadència.

Ara, la Ciència Sàvia i la Consciència Còsmica creixen i les supersticions decreixen.

TAOISME, BUDISME, HINDUISME, CONFUCIANISME 

Gaia, tot i que no en predica cap, s'identifica amb el més essencial d'elles, 

ja que no imposen un sistema de creences dogmàtic, no adoren una deïtat específica, se centren en la recerca de l'equilibri interior, la connexió amb els altres i la Natura, i la comprensió profunda de la realitat.

IGUAL QUE LA CIÈNCIA SÀVIA-ECOSÒFICA

(Ecosofia= Ecologia integral+Filosofia perenne+Ciència holística)

En essència, Gaia no inventa res.

Continua la saviesa ancestral adaptant-la a les necessitats del món contemporani.

Més informació> Xarxa de blogs> Simbologia i filosofia. També a > Panteisme.

EL GOVERN GLOBAL DE GAIA NO CREU EN DEÏTATS TRADICIONALS

Sí que reconeix l'existència d'una força impersonal o  principi universal, que anomena el Misteri Infinit, Essència Universal, Camp Unificat, Consciència Còsmica... Que transcendeix completament la comprensió humana i engloba la totalitat de l'existència, la naturalesa, la consciència, la galàxia, el Cosmos inconcebible... que és el permanent, etern i del tot inabastable fonament de l'existència. 

Impossible de comprendre, però que som i vivim mentre existim.

CADA MOMENT, ARA MATEIX

Consciència.

EL MISTERI QUE SOM I ENS ENVOLTA

 

Gaia promou una connexió profunda amb aquest Misteri com a base espiritual i filosòfica,

Gaia integra espiritualitat laica, renovació social i ciència sàvia, en un canvi de paradigma que genera respecte mutu, protecció de la Natura i desenvolupament personal en harmonia amb l'Univers.

L'espiritualitat laica no imposa creences fixes o dogmes.

Cada persona és lliure d'explorar i desenvolupar la seva pròpia espiritualitat. En lloc de centrar-se en un futur després de la mort o en un passat mític, se centra en el moment present i en la nostra experiència directa. Busca cultivar una connexió més profunda amb un mateix, amb els altres i amb el món. Fomenta el desenvolupament personal, la compassió, la consciència i la cerca de significat en la vida.

És accessible a tothom, independentment de la seva creença religiosa o falta d'ella.

GRÀCIES A GAIA

Amb una consciència renovada, la humanitat va reconeixent la Natura com el Temple Suprem.

Aquesta nova percepció ens porta a venerar el món natural, no com a una deïtat aliena i distant, sinó com a manifestació sagrada de la Vida mateixa; un espai on l’espiritualitat ens connecta directament amb el planeta que ens sustenta, amb els àtoms que ens formen i el Cosmos que ens envolta.

El MISTERI ABSOLUT

EL COSMOS, MISTERI ABSOLUT

VA DES DE L'INFINITAMENT PETIT A L'INFINITAMENT GRAN

Un senzill test amb flors, ens pot evocar-connectar més amb ell que vanitosos temples de pedra.

NO CAL ANAR A UN TEMPLE PER CONNECTAR... NI A L'HIMÀLAIA

No cal tan sols sortir de casa...

Si estem atents...

una senzilla flor, una herba, una molsa... tot i cada cosa ens pot connectar amb la Immensitat.

En el fons més íntim, els humans sempre hem sabut que la Natura és sagrada.

Sempre i arreu s'han cultivat plantes ornamentals... instintivament, plantes i jardins els percebem com a espais sagrats. Evoquen emocions, com l'amor, vida mort i renaixença... el misteri d'existir. Cultivar plantes ha permès i ens permet portar naturalesa viva a casa. Això, ni Wetiko ho va poder esborrar...

i després de Gaia ha ressorgit amb gran esplendor: un gran respecte i amor per tota mena de Vida.

EN LA SIMPLICITAT HI HA FELICITAT

Simplificar ens allibera d'excessos, complicacions i distraccions que ens allunyen de l'essencial.

No gastem temps, que és vida, en coses supèrflues, ens concentrem en el que realment ens nodreix i dona sentit a l'existència, en el que realment importa: les relacions humanes, la natura, el creixement personal... Això produeix pau interior i plenitud. Permet viure amb més consciència i apreciació de la vida quotidiana, ja que es redueix l'estrès associat a l'acumulació de possessions i obligacions innecessàries.

 

CONTINUA A LA PESTANYA CONSCIÈNCIA >>>