PÀGINA EN OBRES
S'hi treballa en directe.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per assimilar millor convé fer pauses.
Permeten processar el que s'ha llegit, reflexionar-hi i retenir-ho amb més eficàcia.
Quan veus el senyal de pausa o si una frase t'impacta, rellegir-la, aturar-te i fer unes respiracions profundes... tancar els ulls un moment... ajuda a comprendre, eixampla la ment i et prepara per continuar.
Així captes millor la informació i gaudeixes més del procés de lectura i de les imatges
Per si mateix un text és un fòssil, una cosa dorment.
Qui llegeix el desperta i li dona vida nova.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
MISTERI
Camí del Misteri, parlarem de temples, de supersticions, de panteisme, de ciència sàvia...
TAL COM DÈIEM A LA PÀGINA TRES
Amb el Govern Global de Gaia moltes coses han canviat.
Ara, en molts dels antics temples ja no s'adora a deïtats inversemblants,
Han estat adaptats per a promoure la meditació, la reflexió personal, l'autoconeixement...
S'han convertit en centres culturals, i també de silenci i contemplació, on les persones poden connectar amb elles mateixes, facilitant el desenvolupament interior i la connexió amb el Misteri infinit. En lloc de servir interessos religiosos-polítics, ara estan realment al servei del creixement psicoespiritual.
Tanmateix,
ARA, EL TEMPLE SUPREM, EL MÉS ANTIC I UNIVERSAL ÉS LA NATURALESA
Ens inspira una profunda admiració per la vida, per la complexitat dels ecosistemes, pel misteri d'existir.
La Natura, els paisatges... són ara els veritables temples, les veritables catedrals.
Els més potents espais sagrats, on connectar amb el més profund de nosaltres mateixos.
Amb l'entorn, amb la Terra, amb el Cosmos.
Cap volta de catedral és tan gran, alta i profunda, tan evocadora com el cel nocturn.
Cap grup de columnes és tan gran, tan impressionant i viu com un bosc o una muntanya.
TEMPLES
Temples, mesquites, catedrals... foren construïts per venerar deïtats inversemblants.
Els temples han jugat un paper crucial en moltes civilitzacions. Han influït en l'art, la filosofia, la política i la vida quotidiana de les persones. En moltes cultures i religions, s'aixecaven com a expressions físiques de la devoció, reverència i connexió amb les divinitats. Lloc per a la pregària, els rituals i per simbolitzar la presència divina a la Terra... en benefici dels autòcrates que se'n pretenien representants o encarnacions.
Efectivament.
El poder religiós-polític, aprofitant-se de la necessitat humana de transcendència... i de les seves pors,
sempre havia utilitzat grans obres i temples, per impressionar i mantenir submises a les poblacions.
La grandiositat i magnificència dels temples, mostraven el poder, la riquesa, l'enginy... i la connexió amb Déu (Al·là, Júpiter, Zeus, Osiris...), dels dominadors-extractors: institucions religioses i governants.
Això servia per legitimar-los com a representants dels déus.
Els temples: esglésies, catedrals (mesquites, piràmides...), són magnífics, espectaculars, genials obres d'enginyeria. Aquí pagades per l'Església, la "noblesa", la monarquia... és a dir, amb els impostos al poble. També amb l'espoli de les colònies, amb mà d'obra semiesclava, i altra convençuda d'estar-se guanyant el cel (abundaven els accidents laborals). Els temples servien per subjugar les persones, fomentant un sentiment de devoció i submissió. Així, es reforçava enormement l'autoritat i es mantenia el sistema establert. Els temples eren, per tant, instruments de propaganda i de poder que ajudaven a mantenir la cohesió, l'obediència, la servitud de la societat. Religiosos i civils, sempre el poder alça grans monuments.
TEMPLES I RELIGIONS
L'objectiu pràctic era afirmar i consolidar el poder de clergues, nobles, reis, cabdills o faraons...
(Els quals sovint s'hi feien enterrar, a la manera d'enormes mausoleus).
Els súbdits, efectivament, quedaven hipnotitzats, subjugats, obnubilats amb tanta esplendor, riquesa i magnificència. Disposats, per tant, a obeir, treballar, predicar, donar la vida si calia al servei de tal grandesa. Especialment per, mort el cos i a l'espera d'una gloriosa resurrecció, esquivar l'infern etern i anar "l'ànima" al cel, o a paradisos absurds amb rius de llet i mel i amb dones per complaure els homes.
En general les religions són masclistes, la dona i la natura són secundàries, mares i serventes.
Cert, que les religions també servien, serveixen encara a alguns, per donar consol.
Conformitat davant les desgràcies de la vida i la inevitabilitat de la mort. Són fe cega, creences molt antigues i profundament arrelades, les quals, malgrat que són irracionals i que la ciència les desacredita totalment, en moltes persones continuen presents. Són per elles una inèrcia poderosa, un condicionament incrustat a sang i a foc, a base de por i esperança a través de generacions. Una mena de refugi emocional, un mitjà per trobar sentit i comunitat en un món complex i incomprensible on regna el Misteri.
Les religions venen cels i paradisos post mortem, a canvi d'obediència i servitud en vida.
Com que els morts no tornen, ningú presenta queixes.
Cal matisar la gran diferència que hi ha entre les religions monoteistes i les "religions" panteistes.
Més avall se'n parla.
Gaia no ataca les religions-supersticions, però tampoc les protegeix ni promociona.
Com si feia, tant a Orient com a Occident, el poder de Wetiko abans de Gaia.
Sí que promociona la ciència sàvia, com a via per comprendre i millorar el món.
Aquesta promoció es basa en la certesa que el coneixement científic condueix a solucions reals i sostenibles per als desafiaments globals, mentre que les creences religioses-supersticioses no ofereixen cap capacitat de transformació concreta i mesurable, ans tot el contrari, estimulen el conformisme.
LA CIÈNCIA EN GENERAL
Es pot definir com el procés sistemàtic de recerca i descobriment de coneixements mitjançant l'observació, experimentació, formulació d'hipòtesis i comprovació de resultats. Es basa en la curiositat humana per comprendre els fenòmens naturals i socials, buscant explicar com funciona l'Univers a través de proves empíriques. La ciència no és estàtica, sinó que evoluciona constantment a mesura que es fan noves descobertes, i s'enfoca en aportar explicacions racionals i verificables. El seu objectiu és comprendre, preveure i aplicar els coneixements en benefici de la humanitat. Tanmateix, la ciència no sempre es posa al servei de la humanitat. Sabem que es pot usar per crear, o per destruir.
En si no és ni bona ni dolenta, és una eina que es pot utilitzar per fer el bé o per fer el mal.
En ella mateixa l'eina és neutra, depèn de com es fa servir.
GAIA PROMOCIONA LA CIÈNCIA SÀVIA
LA CIÈNCIA SÀVIA
Contribueix a millorar la vida humana vers una societat més justa i pacífica. Busca equilibrar el progrés amb la salut del planeta i el benestar dels éssers vius. Està alineada amb els principis de sostenibilitat, consciència global i respecte per la vida en totes les seves formes. Es basa en una visió holística que integra ètica, espiritualitat i responsabilitat, evitant l'ús destructiu del coneixement.
La ciència sàvia estimula la bondat, la creativitat i el respecte per la Natura.
Està al servei de la humanitat.
Busca el coneixement, però sobretot el benestar de les persones i del planeta.
CIÈNCIA VENUDA AL PODER
Sabem, tanmateix, que no tota la ciència ha estat sàvia, ni de bon tros.
Abans de Gaia, hi havia molta ciència al servei del poder de Wetiko.
Dissenyant armes i artefactes diversos al servei del capitalisme explotador-consumista-guerrer...
Personatges molt ben pagats, amb molts privilegis i pocs escrúpols.
Cercant el màxim dany i destrucció possible de "l'enemic", indiferents al patiment que provocaven,
i al que rebien les pròpies poblacions, ja que "l'enemic" també en tenia d'inventors d'armes.
Indiferents també a la infinitat de recursos que gastaven, restant-los de necessitats peremptòries.
Sempre, cal anar-ho repetint, en nom de reis, déus, pàtries... la pau i la llibertat.
Invocar "grans ideals", era l'excusa perfecta per justificar la barbàrie.
Sempre la humanitat cega, fanàtica, bel·licosa... incapaç de conviure en pau.
El Govern Global de Gaia va acabar amb tanta inconsistència, amb tanta immoralitat normalitzada.
El nou govern es basa en la Ciència sàvia, la promociona i ensenya a tota la població.
Cosa que augmenta enormement la seva cultura, intel·ligència, creativitat, salut i benestar.
Abans de Gaia.
EL PODER DE WETIKO OBLIGAVA I COMPRAVA
Wetiko=supèrbia, cobdícia, ira, enveja, vanitat... inconsciència-ignorància-odi-violència.
Obligava o comprava a qui li convenia, especialment a científics i artistes.
De fet obligava i/o comprava a tothom.
Conduint-los o forçant-los a desenvolupar tecnologies i a crear obres d'art que reforcessin la ideologia dominant. Aquesta manipulació, reflectia la manera en què el poder polític-religiós instrumentalitzava el talent i la creativitat per als seus propis objectius, mantenint així el control i la submissió de les poblacions pròpies o conquerides. Durant segles, l'art i la ciència van ser monopolitzats en aquest sentit.
Com dèiem, en altres temps (i encara ara), esglésies, catedrals i rituals religiosos tenien un impacte profund sobre les classes populars. Aquestes expressions religioses, amb les seves pintures que il·lustraven escenes bíbliques, representacions de sants i la magnificència arquitectònica, creaven una sensació de transcendència i meravella. Els grans edificis i cerimònies contribuïen a una atmosfera de respecte i submissió, transportant les persones a una "realitat espiritual superior" i reafirmant l'ordre social jeràrquic que es percebia com a natural i diví, on els poderosos tenien un paper sagrat.
Davant tals meravelles les classes populars es sentien transportades a una altra dimensió.
Mai s'havia vist res semblant, això reforçava enormement el poder monàrquic i religiós.
Generosament pagats, ennoblits i glorificats, grans artistes van omplir temples, palaus, museus...
Fins els moviments avantguardistes, l'art no es va alliberar parcialment de la seva servitud.
Parcialment, perquè des de sempre el poder opressor n'ha sabut molt de posar l'art al seu servei.
UN PARÈNTESI PER L'ART
Ara està realment al servei de la humanitat.
En el nou paradigma de Gaia, l'art assumeix un paper rellevant com a expressió profunda de l'experiència humana, la consciència i la connexió amb la Natura i l'Univers. Ja no és còmplice d'un poder extractor, ni un producte comercial, sinó una via per a l'elevació intel·lectual i espiritual de les persones. Artistes de tots els camps s'integren en una comunitat que prioritza la creativitat com a mitjà d'exploració, curació i comunió amb la Terra, potenciant l'harmonia, la bellesa, la poesia, el coneixement compartit.
Tornem a la Ciència.
LA CIÈNCIA SÀVIA HA EXISTIT DES DE SEMPRE
Però ha estat molt perseguida, especialment per les autoritats catòliques, que veien una amenaça en els descobriments que qüestionaven el seu poder i dogmes. Malgrat això, figures heroiques com Hipàtia, Galileu, Giordano Bruno i altres científics il·luminats, van mantenir vives les llavors del coneixement científic, el qual ha evolucionat fins a formar la base de la ciència moderna i de la ciència sàvia.
Conté totes les receptes per fer un organisme complet, des d'un ésser humà fins a una planta o un bacteri. Cada recepta en aquest "llibre" és un gen i tots junts formen el genoma... les instruccions necessàries per créixer, desenvolupar-se i funcionar. Cada persona té un genoma diferent, això fa cadascú únic.
On queden tots els mites de la creació inventats pels humans? On queden Jahvé o Al·là?
LA RELIGIÓ ÉS UN DOGMA INAMOVIBLE, LA CIÈNCIA SÀVIA UNA GRAN EXPLORACIÓ
Que investiga els secrets de l'Univers i de tot el que som i ens envolta, des de les galàxies més llunyanes fins a les partícules més petites. I no només serveix per saber més coses i per inventar, sobretot ens permet resoldre problemes concrets en tots els àmbits, i millorar la nostra vida i la del món.
Ara serveix per curar les persones, descontaminar el planeta i proposar alternatives a l'antic món dominat per poders obscurs, pel virus psicoespiritual anomenat Wetiko, explicat a la pàgina d'inici i arreu citat.
PER LA CIÈNCIA SÀVIA, QUE ÉS CIÈNCIA ECOSÒFICA
(Recordem: Ecosofia= Ecologia integral+Saviesa perenne+ Ciència holística)
(Recordem: Ecosofia= Ecologia integral+Saviesa perenne+ Ciència holística)
LA NATURALESA ÉS EL TEMPLE SUPREM
PANTEISME
El panteisme, afirma que l'Univers és una sola "divinitat". Que "Déu" no és una entitat separada del món, sinó que és present en totes les coses, en cada part de la Natura i en cada ésser viu. No hi ha separació entre "creador" i creació, entre objecte i subjecte, sinó que són una mateixa cosa. La mateixa idea de "creador" no té sentit. Els éssers humans no tenim ni mai podrem tenir la menor idea del "creador". Ni parlar i menys encara legislar en nom seu. Qualsevol afirmació sobre els seus desitjos, manaments, intencions, premis o càstigs... es basa en creences, en imaginacions individuals o col·lectives.
En el panteisme,
els boscos, rius, muntanyes i tots els elements naturals, són singulars manifestacions de la "divinitat".
Una expressió més entre la infinitud d'expressions còsmiques.
Per això, a escala humana, la Naturalesa i la volta del cel són el Temple Suprem.
Manifestació visible del Gran Misteri, per sempre incomprensible però sempre arreu present.
A L'EXTREM ORIENT I A L'ÍNDIA
Les "religions", filosofies de vida, pràctiques espirituals... són bàsicament panteistes.
Hinduisme, budisme, taoisme, confucianisme... en parlem tot seguit.
També altres en són properes: estoïcisme, espiritualitat indígena, xintoisme, sufisme, neopaganisme...
Que, com Gaia i com la ciència sàvia, respecten profundament i rendeixen culte a la Natura.
LA NATURA
La veuen com a sagrada i la veneren com a expressió del "diví" o com a un ésser viu amb el qual cal mantenir una relació harmoniosa. Són l'hinduisme, el budisme i el taoisme, també el confucianisme, que predicava el govern dels savis. Tots, com Gaia, tenen concepcions cosmològiques equiparables o similars a la ciència sàvia, la qual, particularment la física quàntica, s'ha inspirat o ha coincidit amb elles.
Aquestes "religions" també alçaven temples i també el poder els utilitzava.
Però el seu significat és molt distint dels temples monoteistes. Els panteistes no són "a la glòria de Déu", no hi creuen en "Déu". Són espais per a la meditació i altres pràctiques espirituals... llocs on connectar amb la Pau, la Terra, el Cosmos, el Misteri... Les imatges de Buda o déus hindús, serveixen com a recordatori del camí espiritual. Generalment, potser excepte en el budisme tibetà, no hi ha una jerarquia clara amb sacerdots i líders religiosos, la relació amb la "divinitat", amb l'Esperit, és personal i directa.
Cosa rellevant: la sexualitat no és "pecat", ans al contrari, practicada adequadament és un camí espiritual.
Xarxa de blogs> sexualitat màgica.
Algunes similituds amb la ciència.
L'HINDUISME, EL BUDISME, EL TAOISME, EL CONFUCIANISME
Són molt més antics que el judaisme-cristianisme-islam.
Cap d'ells creu en un Déu personal a l'estil monoteista.
No es poden classificar com a "religions", com es sol fer a Occident. Són maneres de pensar molt diferents i complexes, que ens ofereixen altres maneres d'explicar l'existència i d'entendre la vida, la mort i el món.
QUANT A LA COSMOLOGIA
Homologables amb la concepció de la Ciència Sàvia.
L'hinduisme té una visió cíclica del temps.
No hi ha principi ni final, sinó que es repeteixen cicles interminables de creació, preservació i destrucció. Mesura el temps en "kalpas", períodes immensos, que equivalen a milers de milions d'anys terrestres:
"Cada cent anys, una gota d'aigua erosiona una mica una enorme muntanya.
Quan la muntanya hagi desaparegut completament, haurà passat un kalpa".
En el budisme, l'Univers no té un principi definit ni un final establert.
És un procés que es transforma constantment. Reconeix l'existència de múltiples universos, cadascun amb el seu propi cicle de formació i destrucció. El "nirvana" no és un paradís, sinó deixar d'existir.
El taoisme no presenta una narrativa de creació, ni un final definitiu.
Se centra en el Tao, un concepte que representa l'ordre natural, l'equilibri, l'harmonia, el flux constant... El Tao no és un déu ni un ésser, sinó una força primordial, infinita i eterna, un Misteri que ho engloba tot.
El confucianisme també veu el temps com un flux continu i cíclic.
Els canvis són naturals, constants i formen part de l'ordre universal.
LA CIÈNCIA
Com dèiem, és el conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l'observació, l'experimentació i l'anàlisi sistemàtic dels fenòmens naturals i socials. Utilitza el mètode científic per generar hipòtesis, comprovar-les amb dades, i formular teories o lleis que expliquin els mecanismes de l'Univers. Es basa en l'evidència i la racionalitat, buscant entendre el món de manera objectiva i acumulant coneixement per resoldre problemes, desenvolupar noves tecnologies i, quan és sàvia, a millorar la qualitat de vida de les persones.
La ciència ens parla de galàxies que estan a milers de milions d'anys llum de la Terra.
Recordem, que la llum viatja a 300.000 km per segon.
Segons la ciència, tota la matèria visible, estels, planetes, cometes, galàxies... Aquest Univers que podem observar, té un diàmetre d'uns 93.000 milions d'anys llum i està en expansió a velocitats vertiginoses.
Alhora ens parla d'altres Universos... La ciència reconeix ignorar... sap que molt poc sap.
Com queda dit, cosmològicament s'alinea amb el panteisme.
Contràriament, per "inspiració divina" el cristianisme afirma saber.
Impermeable a la ciència, continua mantenint aquesta inversemblant explicació.
L'islam, igualment impermeable i fanàtic, també afirma saber.
Principi i final estan clarament definits en l'Alcorà. L'islam té una visió lineal de la història, que comença amb la creació de l'Univers per part de Déu (Al·là) i acabarà el Dia del Judici, que marcarà la transició de l'existència temporal a una eternitat de recompenses o càstigs, segons les accions i la fe de cadascú.
En general Orient és panteista, Occident monoteista.
BREU EXPLICACIÓ DE LES PRINCIPALS RELIGIONS
Les religions, són creences, pràctiques i valors.
Comporten dogmes, institucions, jerarquies, rituals i codis de conducta que connecten les persones amb els déus. Ofereixen explicacions imaginatives sobre l'origen de la vida, el significat de l'existència i el destí després de la mort. Les seves doctrines varien molt segons les diverses tradicions i sectes.
Confucianisme, budisme, hinduisme i taoisme, no son "religions"a l'estil d'Occident.
Són sistemes que proposen altres maneres d'explicar l'existència, la vida, la mort, el món, l'esperit. No imposen un sistema de creences dogmàtic, no adoren una deïtat específica, no tenen jerarquies; cerquen l'equilibri interior, la connexió amb els altres, la natura i la comprensió profunda de la realitat.
RELIGIONS MONOTEISTES
El judaisme és la més rellevant, ja que el cristianisme-catolicisme i l'islam en són fills.
Els jueus, o israelites, creuen en un únic Déu, Jahvé, creador i governant de l'Univers. Es basa en un pacte entre Déu i ells, explicat en l'Antic Testament, segons el qual són el poble escollit per seguir els Seus ensenyaments i lleis. Consideren tenir una missió especial dins la història de la humanitat.
El cristianisme-catolicisme creu en un únic Déu.
Es basa en la Bíblia per Ell inspirada, i en la vida i ensenyaments de Jesús, que consideren el fill de Déu i el salvador de la humanitat. El Papa és el seu representant a la Terra. Déu es manifesta en tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant, dogma de fe. Els obedients van a un cel etern i els pecadors a un l'infern etern.
L'islam es basa també en la creença en un Déu únic, conegut com Al·là.
Els musulmans, consideren que l'Islam és la revelació definitiva de Déu; es fonamenta en l'Alcorà, creuen que conté les paraules literals de Déu, revelades a Mahoma per l'àngel Gabriel. Té líders, són consellers religiosos, però no una jerarquia estricta. També els obedients van al paradís i els altres a l'infern.
"RELIGIONS" PANTEISTES
Com dèiem, afins amb la Ciència Sàvia i amb Gaia.
El confucianisme, no creu en un déu creador,
És una filosofia de vida basada en valors ètics; es centra en l'ordre social i la governança justa. Afirma que les persones han de tractar els altres amb respecte. Predica la bondat, la compassió i la virtut. Remarca la importància de viure en harmonia amb els principis universals. Continua sent molt influent a la Xina.
El budisme, tampoc no creu en un déu creador.
Es basa en l'ensenyament de Buda; busca la comprensió de la naturalesa de la realitat, la ment i el camí cap al nirvana, que és alliberar-se del sofriment i del cicle de naixements i morts. Posa èmfasi en la meditació, la contemplació, la bondat... la compassió cap a tots els éssers vius i en la recerca de saviesa.
L'hinduisme no té fundador. També creu en la reencarnació.
És politeista, però igual pot ser considerat monoteista o panteista, ja que inclou una gran diversitat de creences. Els déus i deesses són vistos com manifestacions d'una realitat suprema coneguda com Brahman, que és creació, conservació i destrucció. Fer actes dolents comporta una mala reencarnació.
El taoisme no creu en cap déu.
Es fonamenta en el Tao que és polaritat, l'ordre natural de l'Univers, la força primordial, l'oposició complementària i misteriosa que ho impregna tot, ho regula tot, simultàniament crea i destrueix tot. El taoisme busca una vida senzilla, humil, en equilibri amb el món natural; promou la flexibilitat i la serenitat.
ENTENDRE COM S'HA UTILITZAT LA RELIGIÓ I ELS TEMPLES
Entendre com les religions monoteistes han determinat el caràcter i els actes d'Occident...
ens ajuda a ser ciutadans més conscients, lúcids, crítics, coherents i responsables.
Els temples, petits i grans, antigament destinats a impressionar i subordinar,
després de Gaia, han anat canviant de funció, per adaptar-se a la Nova Consciència Global. Generalment, ja no serveixen per a la glorificació de deïtats... tot i que per alguns encara sí. Molts d'ells, alliberats d'ídols i símbols religiosos, es van reconvertir en centres on la gent es reuneix per sentir el silenci... interioritzar, meditar... Altres en llocs on compartir cultura, idees, art, música... Són punts de trobada on es promou la creativitat, l'aprenentatge, l'enriquiment mutu. També en museus de les diferents religions... que ofereixen memòria històrica: una oportunitat per reflexionar sobre l'evolució de la societat i les seves creences, educant les generacions futures sobre el camí recorregut i els encerts, errors i horrors del passat.
ARRIBATS AQUÍ, S'ESCAU PARLAR DE "DÉU"
Buda no és un déu, el Tao tampoc... l'hinduisme en té multitud... que és com no tenir-ne cap.
Com dèiem té tres forces primordials: Brahma-Vishnú-Shiva que són: creació-conservació-destrucció.
Què o qui és aquest Déu o déus a la glòria dels quals s'alçaven temples?
QUÈ O QUÍ ÉS "DÉU"?
Es tracta d'un concepte divers i complex que varia segons les cultures, religions i filosofies.
En la nostra, occidental-cristiana, i similar en l'Islam, Déu o Al·là, és una entitat personal.
Un Ésser Suprem, creador de l'Univers i font de tota vida, poder i moralitat. És infinitament bo, omnipotent, omniscient i omnipresent. Es relaciona amb els humans a través de la pregària, l'adoració, el sacrifici i els preceptes morals... passant sempre a través dels seus intermediaris: les diferents esglésies i sectes. Aquí la catòlica, l'ortodoxa i les protestants. En l'Islam: xiïtes i sunnites, uns i altres sempre enfrontats.
LA BÍBLIA, DE DÉU EN FA UN RELAT REALMENT ESPANTÓS
És una mena de superemperador, egocèntric, capriciós, tirànic...
Infinitament bo, diuen, però infinitament injust i cruel, ja que afavoreix a uns i penalitza greument a altres.
També infinitament venjatiu i capaç de condemnar als "pecadors" a inferns eterns.
Per haver desobeït el seus arbitraris manaments o haver ofès la seva imperial importància i dignitat.
Completament indiferent al mal, ja que, si fos omniscient, omnipresent i omnipotent podria evitar-lo.
Si un tirà omnipotent es comportés com el Jahvé de la Bíblia, es consideraria que és un psicòpata molt perillós: les plagues d'Egipte, el Diluvi Universal, Sodoma i Gomorra, Hiroshima, Palestina... matances d'innocents, genocidis, guerres... Totes les barbaritats que des de segles succeeixen seguit sobre el planeta amb enorme, inconcebible patiment i milions i milions i milions de morts violentes.
Que fa aquest Déu omnipotent i bondadós? contemplar el macabre i sagnant l'espectacle des del cel?
Tals contradiccions i moltes més absurditats, sembla que no les veuen els creients.
Alguns diuen que Déu ens dona llibertat.
Llibertat per una matança sense final? Quin pare amant permetria tal cosa? i, per cert, on és la mare?
I, que és això de la mare o les mares de Déu, que juntament amb els sants donen nom a tants llocs i poblacions? En això es veuen clarament les nostres arrels i explica molts dels nostres problemes.
Portaven moltes generacions adoctrinats amb aquestes coses.
Les neguéssim o en fossin adeptes, tots n'estàvem impregnats... ara ens n'anem alliberant.
També al Mahabharata i altres clàssics orientals hi ha violència, però té un sentit molt diferent:
Shiva no destrueix per crueltat o venjança, sinó per desfer el vell i permetre que el nou neixi. Durga lluita i derrota a Mahishasura, que simbolitza les forces del mal i la ignorància. La violència bíblica, en canvi, és personal i punitiva, centrada en castigar individus o pobles per actes que Déu considera una ofensa.
Quin Gran Déu podria ofendres i castigar a un insignificant microbi desobedient?
UN DÉU BONDADÓS, TOTPODERÓS, OMNIPRESENT, OMNISCIENT, ETERN...
Hauria pogut "crear" un món on els éssers vivents s'alimentessin d'aire i no de devorar-se els uns als altres. Ens hauria pogut fer més àngels i menys bèsties... hauria pogut fer un món de bondat. Si el que compta és "l'ànima", fins s'hauria pogut estalviar de crear cossos... o de crear res... per què havia de fer-ho? Per rebre adoració? Per què li alcessin esglésies i catedrals? com és possible tanta incongruència?
Tanmateix, malgrat tantes absurditats i més, el cristianisme va tenir un gran èxit, ja que era la primera religió global. L'Islam la segona... i l'Alcorà no es queda enrere. Quant a incongruències, barbaritats i massacres, l'Al·là s'assembla molt al Jehovà. Uns i altres tenien molts milions de fans, com és possible?
Ara, malgrat el seu fort arrelament, totes dues religions estan en gran i progressiva decadència.
Ara, la Ciència Sàvia i la Consciència Còsmica creixen i les supersticions decreixen.
TAOISME, BUDISME, HINDUISME, CONFUCIANISME
Gaia, tot i que no en predica cap, s'identifica amb el més essencial d'elles,
ja que no imposen un sistema de creences dogmàtic, no adoren una deïtat específica, se centren en la recerca de l'equilibri interior, la connexió amb els altres i la Natura, i la comprensió profunda de la realitat.
COM TAMBÉ HO FA LA CIÈNCIA SÀVIA-ECOSÒFICA
(Ecosofia= Ecologia integral+Filosofia perenne+Ciència holística)
En essència, Gaia no inventa res.
Continua la saviesa ancestral adaptant-la a les necessitats del món contemporani.
La saviesa ancestral és la Filosofia Perenne.
Més informació> Xarxa de blogs> Simbologia i filosofia. També a > Panteisme.
EL GOVERN GLOBAL DE GAIA NO CREU EN DEÏTATS TRADICIONALS
Sí que reconeix l'existència d'una força impersonal o principi universal, que anomena el Misteri Infinit, Essència Universal, Camp Unificat, Consciència Còsmica... Que transcendeix completament la comprensió humana i engloba la totalitat de l'existència, la naturalesa, la consciència, la galàxia, el Cosmos inconcebible... que és el permanent, etern i del tot inabastable fonament de l'existència.
Misteri infinit.
Sempre hi haurà un aspecte de la realitat que roman més enllà de la comprensió humana.
Essència Universal.
És la força o principi fonamental que connecta i sustenta tot el que existeix.
Camp Unificat.
Tot està interconnectat, a un nivell profund, l'Univers funciona com una unitat coherent.
Consciència Còsmica.
La consciència individual és una part inseparable d'una Consciència Universal més gran.
Impossibles de comprendre, però que som i vivim mentre existim.
CADA MOMENT, ARA MATEIX
Consciència.
EL MISTERI QUE SOM I ENS ENVOLTA
Gaia promou una connexió profunda amb aquest Misteri com a base espiritual i filosòfica.
Gaia integra espiritualitat laica, renovació social i ciència sàvia, en un canvi de paradigma que genera respecte mutu, protecció de la Natura i desenvolupament personal en harmonia amb l'Univers.
L'espiritualitat laica no imposa creences fixes o dogmes.
Cada persona és lliure d'explorar i desenvolupar la seva pròpia espiritualitat. En lloc de centrar-se en un futur després de la mort o en un passat mític, se centra en el moment present i en la nostra experiència directa. Busca cultivar una connexió més profunda amb un mateix, amb els altres i amb el món. Fomenta el desenvolupament personal, la compassió, la consciència i la cerca de significat en la vida.
És accessible a tothom, subjacent a tota creença religiosa o a falta d'ella.
GRÀCIES A GAIA
Amb una consciència renovada, la humanitat va reconeixent la Natura com el Temple Suprem.
Aquesta percepció ens porta a venerar el món natural, no com a una deïtat aliena i distant, sinó com a manifestació sagrada de la Vida mateixa; un espai on l’espiritualitat ens connecta directament amb el planeta que ens sustenta, amb els àtoms que ens formen i el Cosmos que som endins i enfora.
El MISTERI ABSOLUT
Està més enllà de la dualitat, el temps, l'espai o qualsevol forma d'explicació o descripció.
EL COSMOS, MISTERI ABSOLUT
VA DES DE L'INFINITAMENT PETIT A L'INFINITAMENT GRAN
Un senzill test amb flors, ens pot evocar-connectar més amb ell que vanitosos temples de pedra.
NO CAL ANAR A UN TEMPLE PER CONNECTAR... NI A L'HIMÀLAIA
No cal tan sols sortir de casa...
Si estem atents...
una senzilla flor, una herba, una molsa... tot i cada cosa ens pot connectar amb la Immensitat.
En el fons més íntim, els humans sempre hem sabut que la Natura és sagrada.
Sempre i arreu s'han cultivat plantes ornamentals... instintivament, plantes i jardins els percebem com a espais sagrats. Evoquen emocions, com l'amor, vida mort i renaixença... el misteri d'existir. Cultivar plantes ha permès i ens permet portar naturalesa viva a casa. Això, ni Wetiko ho va poder esborrar...
i després de Gaia ha ressorgit amb gran esplendor: un gran respecte i amor per tota mena de Vida.
EN LA SIMPLICITAT HI HA FELICITAT
Simplificar ens allibera d'excessos, complicacions i distraccions que ens allunyen de l'essencial.
No gastem temps, que és vida, en coses supèrflues, ens concentrem en el que realment ens nodreix i dona sentit a l'existència, en el que realment importa: les relacions humanes, la natura, el creixement personal... Això produeix pau interior i plenitud. Permet viure amb més consciència i apreciació de la vida quotidiana, ja que es redueix l'estrès associat a l'acumulació de possessions i obligacions innecessàries.
CONTINUA A LA PESTANYA CONSCIÈNCIA >>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada